Sortim de Colera amb cotxe dirección a Port de la Selva on començem la darrera etapa del GR11, enfilem el cami i començem a caminar amb una solejada important acompanyats per la Montse el Quim la Sole i un amic de colera del Lluis q es diu Carles, esmorçem a mig cami i començem a arribar al far de Cap de Creus ,trobant.nos moltisimes turistes q colapsaben la carretera i per fí arribem ,anem a fer la cervessetta i Tot just fem la parafernalia de baixar al punt mes lluny de Cap de Creus i llençem l aigua q portabem del Cantábrico.
Tambe es presenta el mica i la seva mare de 101 anys al far de cap de creus.
fins aquí aquesta ruta inimaginable q hem asolit
GRACIES A TOTS
dimarts, 22 d’agost del 2017
ULTIMA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Enhorabuena por haber conseguido vuestro objetivo y gracias por habernos permitido compartir unas etapas con vosotros. Un abrazo y a pensar en el siguiente reto.
ResponEliminaValva-Victor
Eii.... Tete enhorabona objectiu aconseguit...Olé sou uns craks de la muntanya.. Que contents. Petons des de Menorca. Petons
ResponEliminaUn plaer veure arribar aquests dos vailets tan eixerits.Emoció és el que compartim, joia, satisfacció, felicitat.
ResponEliminaJa ho han fet !!
Sovint passa que alhora esdevé una sensació de buit, tot s'atura (mai millor emprat), caldrà omplir sobretot el temps i l'espai amb els estimats i les anècdotes. Tots ho esperem (potser també escriure unes ratlles de l'experiència ara que és encara viva?)
Vam tenir la sort de compartir l'arribada, la Luisita i jo mateix amb l'Angeleta i la família i amics.
Gràcies Carme i Montse per les pancartes !!
Gràcies nil pel text d'arribada.
Gràcies, Manel i Lluís, pel viatge interior que ens heu donat als que us hem seguit cada dia.
I ara, quins reptes els esperen en el futur?
una abraçada, amics!
Un plaer veure arribar aquests dos vailets tan eixerits.Emoció és el que compartim, joia, satisfacció, felicitat.
ResponEliminaJa ho han fet !!
Sovint passa que alhora esdevé una sensació de buit, tot s'atura (mai millor emprat), caldrà omplir sobretot el temps i l'espai amb els estimats i les anècdotes. Tots ho esperem (potser també escriure unes ratlles de l'experiència ara que és encara viva?)
Vam tenir la sort de compartir l'arribada, la Luisita i jo mateix amb l'Angeleta i la família i amics.
Gràcies Carme i Montse per les pancartes !!
Gràcies nil pel text d'arribada.
Gràcies, Manel i Lluís, pel viatge interior que ens heu donat als que us hem seguit cada dia.
I ara, quins reptes els esperen en el futur?
una abraçada, amics!
Enhorabona Manel i Lluis!!
ResponElimina