dimarts, 22 d’agost del 2017

ULTIMA

Sortim de Colera amb cotxe dirección a Port de la Selva on començem la darrera etapa del GR11, enfilem el cami i començem a caminar amb una solejada important acompanyats per la Montse el Quim la Sole i un amic de colera del Lluis q es diu Carles, esmorçem a mig cami i començem a arribar al far de Cap de Creus ,trobant.nos moltisimes turistes q colapsaben la carretera i per fí arribem ,anem a fer la cervessetta i Tot just fem la parafernalia de baixar al punt mes lluny de Cap de Creus i llençem l aigua q portabem del Cantábrico.
Tambe es presenta el mica i la seva mare de 101 anys al far de cap de creus.
fins aquí aquesta ruta inimaginable q hem asolit
GRACIES A TOTS

5 comentaris:

  1. Enhorabuena por haber conseguido vuestro objetivo y gracias por habernos permitido compartir unas etapas con vosotros. Un abrazo y a pensar en el siguiente reto.
    Valva-Victor

    ResponElimina
  2. Eii.... Tete enhorabona objectiu aconseguit...Olé sou uns craks de la muntanya.. Que contents. Petons des de Menorca. Petons

    ResponElimina
  3. Un plaer veure arribar aquests dos vailets tan eixerits.Emoció és el que compartim, joia, satisfacció, felicitat.
    Ja ho han fet !!
    Sovint passa que alhora esdevé una sensació de buit, tot s'atura (mai millor emprat), caldrà omplir sobretot el temps i l'espai amb els estimats i les anècdotes. Tots ho esperem (potser també escriure unes ratlles de l'experiència ara que és encara viva?)

    Vam tenir la sort de compartir l'arribada, la Luisita i jo mateix amb l'Angeleta i la família i amics.
    Gràcies Carme i Montse per les pancartes !!
    Gràcies nil pel text d'arribada.
    Gràcies, Manel i Lluís, pel viatge interior que ens heu donat als que us hem seguit cada dia.

    I ara, quins reptes els esperen en el futur?

    una abraçada, amics!

    ResponElimina
  4. Un plaer veure arribar aquests dos vailets tan eixerits.Emoció és el que compartim, joia, satisfacció, felicitat.
    Ja ho han fet !!
    Sovint passa que alhora esdevé una sensació de buit, tot s'atura (mai millor emprat), caldrà omplir sobretot el temps i l'espai amb els estimats i les anècdotes. Tots ho esperem (potser també escriure unes ratlles de l'experiència ara que és encara viva?)

    Vam tenir la sort de compartir l'arribada, la Luisita i jo mateix amb l'Angeleta i la família i amics.
    Gràcies Carme i Montse per les pancartes !!
    Gràcies nil pel text d'arribada.
    Gràcies, Manel i Lluís, pel viatge interior que ens heu donat als que us hem seguit cada dia.

    I ara, quins reptes els esperen en el futur?

    una abraçada, amics!

    ResponElimina